La reportera

Invisible

 

 

Recull de notícies

 

anteriors

 

 

OCTUBRE 2.003

 

Ja Ja Ja Ja Ja

 

Seguiu sense descobrir-me, soc la millor.

 

HOLA MOXETS JE JE JE

 

Pensaveu que vos avieu lliurat de mi?

 

Doncs, esteu equivocats

 

Per si algú encara no s'ha enterat, ens hem quedat SUBCAMPIONES D'ESPANYA.

Que no és poc!

 

Al Campionat d'Espanya, hem jugat, ens hem caigut (seguim sent l'equip de les caigudes), hem practicat molt esport, però sobretot ens ho hem passat MOLT

 

 Prompte novetats MoLt InTeReSaNtS

 

Per als meu seguidors i seguidores esteu atents. I companyes del meu equip

 

US ESTARÉ VIGILANT!!!

Ji Ji Ja Ja

 

 

MAIG 2.003

 

SI PENSEU QUE HE DESAPAREGUT, ESTEU MOLT EQUIVOCADES.

EL QUE PASSA ÉS QUE DESPRÉS DEL PARTIDÀS CONTRA PICANYA M'HE PRES UNES VACANCES.

MERESCUDES NO?

 

JE JE JE

 

 

Bé anem per feina

 

    Definitivament som un equip de

 

"patoses" 

 

sempre ens estem caient

 

L'altre dia, estàvem totes al vestuari canviant-nos de roba i dutxant-nos.

 

De sobte Tamara que estava asseguda al banc posant-se un calcetí,

 

va perdre l'equilibri cap endavant,

per evitar la caiguda, intentà agafar-se d'Esther que estava davant d'ella,

 

amb tan mala fortuna que Esther es va apartar en eixe precís instant i Tamara caigué a terra.

 

Doncs bé, la cosa no acaba així

 

Totes, ja us ho podeu imaginar, estaven rient-se de la pobra Tamara, quan Esther, partint-se de risa, la va voler imitar i s'esvarà

 

i es caigué a terra damunt de tota l'aigua !!

 

Tamara no tingué que esperar molt per desquitar-se de que es riguera d'ella.

 

 

 

    M'agradaria fer la crònica del partit que jugàrem contra el Club Handbol Picanya de classificació per a Benicàssim

 

ahí va:

 

Va ser tot molt emocionant. Estàvem totes molt nervioses,

 

alguna es quedà sense ungles !!

 

Quan començà el partit, tota la gent del nostre poble es volcà animant-nos tota l'estona. Jo personalment veia a la mare d'Esther molt emocionada amb el nostre joc.

 

No se que pensareu vosaltres, però és una

 

gran animadora

 

 

JE JE JE

 

El partit es va jugar molt bé i quan vam guanyar va ser molt emocionant

 

totes al centre de la pista cantant i botant amb Pere i Tonyi

 

 

Es una experiència que m'agradaria tornar a repetir a Benicàssim.

 

JI JI JO JO

 

 

 

    Per últim, heu de saber que som un equip amb molt de talent.

 

No sols per a l'handbol, també per al teatre.

 

Bé de mostra ací en teniu una:

 

Dues jugadores del nostre equip, només van necessitar dues fregones, que agafaren no sabem d'on, per muntar-se una obra de teatre al vestuari.

 

 

Una era Àngela, la nostra capitana, però,

 

podrieu endivinar quina era l'altra?

 

 

Bé vos deixe, me'n vaig a dormir

 

Somiem un poquet amb Benicàssim?

 

JE JE JA JA

 

¡¡ El proper reportatge serà des de l'hotel Orange de Benicàssim !!

 

ah!!

 

Sigueu prudents que ho contaré tot !!

 

 

Ja Ja Ja Ja Ja

 

 

ABRIL 2.003

 

    Amb la tensió del partit jugat contra Elda, Cristina es va caure en el vestuari.

 

Amb roba, no penseu mal!!

 

No sé per què, però

 

"SOM L'EQUIP DE LES CAIGUDES"

 

 

    Àngela i Verònica es criden una a l'altra "palomo", perquè una vegada durant un entrenament, les dues van llançar un palomo 3-4 m per damunt la porteria.

 

 

Des d'aquell dia són tal per a qual!!

 

 

 

    Algú em pot explicar perquè Àngela i Arantza es diuen

 

¿ ¿ ¿

"Xixi"

? ? ?

 

PER FAVOR!!!!

 


 

    Verònica el passat dissabte jugant contra Inmaculada, estigué una estona barallant-se amb els seus esportius:

 

Se'ls cordà dues o tres vegades  com a mínim !!!

Però, encara se li va caure un enmig de la pista i com que no li donava temps a cordar-se'l,

 

corria darrera de la seva oponent amb la sabata solta.

 

Finalment, ho va aconseguir i se la cordà bé.

 

UFF, SI NO FOS PER AQUESTS MOMENTS, AQUESTS PARTITS SERIEN INSOFRIBLES.

 

 

Bé, amigues, fins la propera, i compte, que n'estic preparant una bona.

 

Ja Ja Ja Ja Ja

 

 

 

MARÇ 2.003

 

    Ester E. en un entrenament, va llançar un "palomo" que manà el baló a uns 9 o 10 metres per damunt de la portería.

 

Nosaltres quedàrem bocabadades,

ella, es va quedar tota roja.
 

 

    Irene la portera, una vegada, va rebre més balonades  que en tota la seva vida, i tots els cops anàren a la panxa i a la cara.

 

Pobreta!!!   Mira que és dura la vida de les porteres !!!

 

    En un entrenament, a Tamara li van passar una pilota botant i ella, va anar a xutar el baló amb el peu, i ...

 

li va pegar al cul !!!

 

Es va posar tota roja i se'n va anar corrent avergonyida.
 

 

I ara la bomba:

 


    Un dia, quan Mireia, Esther F., Anna i Àngela anaven al vestuari a canviar-se, va ixir un xic d'un altre vestuari

"en pilotes"

Elles es posaren a riure.


QUINA POCA VERGONYA !!!
 

Bé, amigues, feina feta per avui.

Ja sabeu, compte, que no se m'escapa res de res.

 

 

 

FEBRER 2.003

 

 

    Tot el pavelló de Carrús ens coneix per què al vestuari, quan acabem d'entrenar, sempre estem cantant, i cada volta que passa algú per la porta diu:

 

JA ESTAN AQUI LES INFANTILS !!

 

    Les últimes en acabar i eixir del vestuari sempre
són: Arantza, Àngela i Anna, (de vegades alguna més). Els encarregats del pavelló ja les coneixen molt bé. Ara nosaltres també.

 

TARDONES !!

 

 

    Per últim, Esther F. una vegada fent la "pava" en la dutxa, corrent d'un lloc a altre, es va caure a terra, i no la podiem agafar

 

per que no podíem parar de riure. Ja, Ja, Ja !!!


Arantza, no et rigues que una vegada també et vas caure en la dutxa, i et quedares a terra, nua  i espatarrada.

 

UFF!! quina situació.

 

Bé, amigues, fins la propera, i compte, que no se m'escapa res de res.
 

SOM LES MILLORS!!